dimecres, 29 de novembre del 2017
dimarts, 28 de novembre del 2017
INVENTS
.La bombeta mes duradera del món.
Du mes de 100 anys que esta encès, una de aquestes bombetes es gravada fa mes de cent anys hi ha emprat mes de 1000 carretes de càmera,ja que la empleació de aquesta càmera es vigilar que aquest invent no sigui aturat.
En el passat aquestes eren les tipiques bombetes que utilitzava tot el món ,al veure que no compraven moltes ja que eren molt duraderés ,i no les necessitaven anoser que se espenyasin no era necessari comprar-lo hi varen decidir canviar el filament per que no durasi tant de temps.
En el s.XIX Thomas Edison va descubrir la llum eléctrica ,en 1879 es va crear la primera bombeta que va durar dos dies i dues nits.
La electricitat es va crear molt abans que els dinosaurios i la llum del sol va fer que molts de animals s'extingissin per els canvis de natures ,la electricitat es acausa dels raigs aquesta electricitat es possada per tot el mon i llogs
ex. els cabells.
APUNTES:(LA NOCHE DEL 21 Y 22 DE OCTUBRE DE 1879,CON ALGODON CARBONIZADO COMO LIGAMENTO LA BOMBILLA SE ELUMINO MÁS DE 40H SIN INTERRUPCIÓN. EN1992 CREEO PORFIN LA PRIMERA CENTRAL)
Du mes de 100 anys que esta encès, una de aquestes bombetes es gravada fa mes de cent anys hi ha emprat mes de 1000 carretes de càmera,ja que la empleació de aquesta càmera es vigilar que aquest invent no sigui aturat.
En el passat aquestes eren les tipiques bombetes que utilitzava tot el món ,al veure que no compraven moltes ja que eren molt duraderés ,i no les necessitaven anoser que se espenyasin no era necessari comprar-lo hi varen decidir canviar el filament per que no durasi tant de temps.
En el s.XIX Thomas Edison va descubrir la llum eléctrica ,en 1879 es va crear la primera bombeta que va durar dos dies i dues nits.
La electricitat es va crear molt abans que els dinosaurios i la llum del sol va fer que molts de animals s'extingissin per els canvis de natures ,la electricitat es acausa dels raigs aquesta electricitat es possada per tot el mon i llogs
ex. els cabells.
APUNTES:(LA NOCHE DEL 21 Y 22 DE OCTUBRE DE 1879,CON ALGODON CARBONIZADO COMO LIGAMENTO LA BOMBILLA SE ELUMINO MÁS DE 40H SIN INTERRUPCIÓN. EN1992 CREEO PORFIN LA PRIMERA CENTRAL)
divendres, 24 de novembre del 2017
ELS INVENTS
La televisión en sí, es un sistema que trasmite por medio de ondas en el aire, imágenes y sonido. Este sistema de comunicación, ya que aquello es justamente loque es la televisión, fue inventado en el año 1926, por John Logie Baird. Las primeras transmisión de televisión, se lograron en la misma década de los 20.
El ingeniero John Logie Baird inventó la televisión en 1926. Antes había intentado copiar el sistema de ondas electromagnéticas de la radio, pero los inversores no lo apoyaron. Aunque le costó más de lo que esperaba consiguió revolucionar el mundo de las telecomunicaciones gracias a la televisión.
Antes había intentado copiar el sistema de ondas electromagnéticas de la radio, pero los inversores no lo apoyaron. Aunque le costó más de lo que esperaba consiguió revolucionar el mundo de las telecomunicaciones gracias a la televisión.
Televisión Española (TVE) es la empresa que gestiona la televisión pública española. Comenzó sus emisiones regulares el 28 de octubre de 1956 y pertenece a la Corporación de Radio y Televisión Española desde el 1 de enero de 2007(anteriormente Ente Público Radiotelevisión Española).
1926 2017
dijous, 23 de novembre del 2017
Els invents
La bicicleta
La paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Karl Drais, inventor alemany nascut en 1785. El seu rudimentari artefacte, creat al voltant de 1817, s'impulsava recolzant els peus alternativament sobre el sòl. En l'actualitat hi ha més de mil milions de bicicletes al món, utilitzades tant com a mitjà de transport com a vehicle d'oci.
És un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i econòmic, vàlid per a traslladar-se tant per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en la major part d'Europa, i arriba a ser, en països com Suïssa, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, algunes zones de Polònia i els països escandinaus, un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a la Xina i l'Índia, és el principal mitjà de transport.
Les bicicletes van ser molt populars en la dècada de 1890 i, més tard, en les de 1950 i 1970. Actualment està experimentant un nou auge i el seu ús creix considerablement a tot el món a causa de l'alt preu del combustible, ja que la bicicleta resulta molt ecològica i econòmica
Els invents (INTERNET)
Qui va inventar internet realment?
T'imagines la vida avui en dia sense Internet? Ens agrada Internet, ho necessitem i vivim dia a dia. Aquesta gran invenció sabia com colar-se en la nostra vida diària i convertit en una gran eina per a qualsevol de nosaltres, ja sigui per treballar, estudiar, investigar, aprenentatge, interactuant amb altres persones o simplement d'entreteniment. Per tots aquests motius, la pregunta sobre qui va inventar l'internet és més comú i recurrents. Saps qui era? Bé, vine amb mi a esbrinar.
La invenció d'Internet
Internet no va ser una invenció d'una sola persona o almenys no Internet sabem i servir avui en dia. Diferents personalitats han treballat en la idea, el desenvolupament i el millor d'aquest complex sistema global. Comencem descrivint breument el que Internet és en termes molt simples i llavors conèixer algunes de les personalitats.
En aquest mateix moment, molta informació és desplegat i transportat a l'ordinador sobre la Internet. Consta de dues parts essencials: programari i maquinari. Un permet les connexions físiques que faciliten el contacte (maquinari), com cables, servidors i més, i l'altre permet la codificació i descodificació de la informació (programari), com programes, navegadors i altres.
Tots aquest treballs de tal manera que constitueix un immens sistema conjunta i descentralitzat de comunicació interconnectat xarxes que, a través de protocols TCP/IP, que permet operar com una xarxa lògica que abasta el món, que connecta a milers de Milions d'ordinadors a escala mundial. Per tots aquest que anomenem Internet.
Qui va inventar l'internet?
Ara continuem amb els protagonistes de tot això. Anteriorment esmentat que diverses persones van participar en la invenció i que aquesta no és una invenció d'una sola persona, tanmateix, hi ha certs noms que són més importants que altres. Fem una ullada a alguns d'ells... Mentre que podria tornar a la dècada de 1930, quan en computació belga Paul Otlet imaginar i escriure sobre una biblioteca de ràdio que s'ha pogut connectar als espectadors de tot el món a través d'ones de ràdio i telèfon senyals, així com els missatges de tots els Classe que podia comunicar-se amb gent, compartir informació i altres, a llargues distàncies, normalment no és esmentat més que com un visionari que imaginar-lo, però no va fer una contribució tangible propi.
En principio, la internet que conocemos hoy fue una idea generalmente acreditada al norteamericano Leonard Kleinrock, ingeniero, científico en computación y profesor de Ciencias de la computación en la UCLA, quien la menciona en su publicación Flujo de información en grandes redes de comunicación, en mayo de 1961. Un año más tarde, en 1962, J.C.R. Licklider, informático estadounidense, dio su visión acerca de una posible red galáctica y junto con los aportes de otro informático compatriota llamado Robert W. Taylor, estos 3 nombres lograron formular una primera idea de lo que sería la red, que más tarde se convirtió en ARPANET.
Internet que coneixem avui va començar a desenvolupar en la dècada dels 60 i l'estiu de 1968, la xarxa anomenat grup de treball reunit per primera vegada. Amb aquesta trobada, presideix Elmer Shapiro amb membres de l'SRI (Stanford Research Institute), entre els quals es destaquen noms com els de Steve Carr, Steve Crocker, Jeff Rulifson i Ron Stoughton, hem tractat de resoldre els problemes relacionats amb la Obtenció d'ordinadors que es comuniquen entre si.
D'aquesta manera, el 1968 l'estudi dels paràmetres de disseny de la xarxa informàtica i amb aquestes obres, així com les aportacions de Paul Baran, Thomas Marill i els seus companys es publiquen; Lawrence Roberts i Barry Wessler aconseguit crear la versió final de la interfície de processador de missatge (IMP), que immediatament va ser dissenyat i construït per BBN tecnologies. Amb les eines necessàries, les idees de Kleinrock, Licklider, Robert W. Taylor i els seus col·legues ràpidament materialitzar.
Amb el treball de molts investigadors Departament de defensa dels EUA desenvolupant l'ARPANET (projectes de recerca avançada xarxa d'agències), la base de què era Internet fins a 1990, la xarxa es va desenvolupant i millorant constantment durant Dècades. Els noms més importants en aquests termes són els de Leonard Kleinrock, qui va inventar la commutació de paquets (tecnologia d'Internet bàsica), Robert Kahn i Vinton Cerf, qui va inventar el protocol TCP/IP en la dècada de 1970, Lawrence G. Roberts per al seu desenvolupament, Ray Tomlinson, introductor de missatgeria electrònica per la xarxa, i Tim Berners-Lee, que el 1990 va desenvolupar el llenguatge HTML i el sistema WWW.
Els invents (PRESERVATIU)
EL PRESERVATIU
Avui en dia, moltes persones veure preservatius com a producte de l'edat moderna i entendre que el seu ús es manté fonamentalment com a mètode anticonceptiu (prevenir l'embaràs).
No obstant això, la literatura Mostra que el condó té una llarga història, i persones de diferents cultures han utilitzat com una forma de profilàctiques o com a protecció contra les infeccions de transmissió sexual.
El preservatiu és un embolcall que home posa el seu penis durant la penetració sexual. L'etimologia, o l'origen del nom, "condó ", és encara desconeguda. Hi ha almenys dues possibles explicacions de com el preservatiu rep el seu nom. Hi ha nombroses històries que indiquen que el "condó" prové del Dr. Condom o Quondam, un metge de Charles II d'Anglaterra, que va fer condons amb els intestins d'animals per al rei. No obstant això, és més probable que "condó" deriva del condes, que en llatí significa receptor.
Algunes imatges de l'any 1000 aC mostren els antics egipcis amb lli preservatius. Hi ha un debat sobre si aquestes preservatius servien de protecció o de ritus. Se sap que els xinesos utilitzen un paper seda per a la protecció. Les pintures trobats a la cova de Combarelles pàrquing mostren evidència de l'ús del preservatiu entre 100-200 dC Els preservatius més antigues que s'han trobat es remunten a l'any 1.640, excavat a Dudle Castle, Anglaterra. Aquestes preservatius es feien amb els intestins de peixos i animals.
Al segle XVI, durant l'esclat de sífilis a Europa, l'anatomista italià Gabrielo Fallopio, dut a terme una prova amb 1.100 homes utilitzar preservatius de lli; Cap dels homes s'infectava amb sífilis. Això pot haver estat la primera prova clínica del condó. El primer tractat de sífilis de Fallopio, Gallito mòrbida, defensat per l'ús del preservatiu com a mesura de protecció contra les malalties. Durant aquest període, teixit conservants van ser remullat en una solució de sal o herbes i seques, reforçant així les seves propietats protectores.
No fou fins el segle XVIII que la utilitat de condó va ser reconegut com un mètode anticonceptiu, així com profilàctiques. En aquest moment, la disponibilitat d'els preservatius de intestins dels animals també va ser àmpliament disponible a Europa, però el cost va ser molt alt i sovint van ser reutilitzats. Pintures de l'espectacle temps penjant preservatius en tanques airejar la roba.
Al Japó del segle XIX, els japonesos havien preservatius de dos materials diferents: un fet de cuir prim (el Kawagata o Kyotai) i un altre de Shell de Carey o Cachos (la Kabutogata).
Al Japó del segle XIX, els japonesos havien preservatius de dos materials diferents: un fet de cuir prim (el Kawagata o Kyotai) i un altre de Shell de Carey o Cachos (la Kabutogata).
El procés de la producció del preservatiu de làtex és simple. Inclou la immersió de motlles amb formes de condó en una solució composta de làtex amb additius químics. Això no ha canviat molt des de 1,920. El mateix procés bàsic immersió encara és utilitzat avui tot i ha esdevingut més refinat i automatitzat. A causa de les millores en la producció de preservatius, els preservatius actuals disponibles són molt primes i resistent.
ELS INVENTS
Casc de realitat virtual
Un casc de realitat virtual, també anomenat ulleres de realitat virtual, visor o HMD, és un dispositiu de visualització semblant a un casc, que permet reproduir imatges creades per ordinador sobre una pantalla molt propera als ulls o projectant la imatge directament sobre la retina dels ulls. En aquest segon cas el casc de realitat virtual rep el nom de monitor virtual de retina.
Tipus
Monocular: les imatges només es reprodueixen sobre l'ullet.
Binocular: les imatges es reprodueixen sobre els dos ulls, obtenint així una imatge estereoscòpica.
D'altra banda, cal distingir també:
Cascos o ulleres de realitat virtual: ocupen el camp de visió de l'usuari de manera que no té percepció de l'entorn que l'envolta, permetent així la completa immersió d'aquest en una realitat virtual, ja que només percep les imatges creades per ordinador i reproduïdes sobre la pantalla.
Cascos o ulleres de realitat augmentada o realitat mixta: coneguts també com HMD òptic (o OHMD) permeten a l'usuari veure tot l'entorn que l'envolta i introdueixen en aquest objectes virtuals o informació, produint així el que es coneix com a realitat augmentada o realitat mixta . Dins d'aquesta categoria s'inclouen les ulleres intel·ligents, el principal ús és mostrar informació disponible per als usuaris de telèfons intel·ligents sense utilitzar les mans.
treball fatiha
Les microones
Que son les microones ?
Un microones és un electrodomèstic destinat a escalfar i cuinar aliments escalfant l'aigua que contenen o els líquids que s'afegeixen.
Funcionament del forn de microones?
Funciona mitjançant la generació d'ones de ràdio d'alta freqüència.
L'aigua, els greixos i altres substàncies presents en els aliments
absorbeixen l'energia produïda per les microones en un procés anomenat
escalfament dielèctric ,conegut també com escalfament electrònic.
Història
Com altres invents, el forn de microones és l'aplicació secundària d'una tecnología
destinada a altres fins. En 1946, durant una investigació relacionada amb el radar,
el doctor Percy Spencer, enginyer de la Raytheon Corporation, estava provant un tub
al buit anomenat magnetró quan va descobrir que una xocolatina que tenia a la butxaca
s'havia fos. Sospitant que allò havia estat causat per les ones emeses pel magnetró,
el doctor Spencer va col·locar algunes llavors de blat de moro per fer crispetes prop
del tub a manera d'experiment. El blat de moro es va coure i va inflar. Spencer va
repetir l'experiment utilitzant un ou de gallina. A causa del ràpid increment de la
temperatura, la pressió interna va fer que l'ou explotés. Això el va animar a seguir
experimentant amb altres aliments.
El metall reflecteix les microones i això pot arribar a afectar el mecanisme intern del forn, podem trencar el forn si introduïm una font, olla, qualsevol recipient de metall o una forquilla.
Telèfon móvil
QUE ÉS UN TELÈFON MOBILE ?
Un telèfon mòbil o mòbil és un telèfon portàtil que pot fer i rebre trucades a través d'una portadora de radiofreqüència mentre l'usuari s'està movent dins d'una àrea de servei telefònic. L'enllaç de radiofreqüència estableix una connexió amb els sistemes de commutació d'un operador de telefonia mòbil, que proporciona accés a la xarxa telefònica pública commutada
Història
En les primeres etapes de l'enginyeria de ràdio, es va concebre un servei de ràdio mòbil de mà. El 1917, l'inventor finlandès Eric Tigerstedt presentar una patent per a un "Telèfon plegable de butxaca amb un micròfon de carboni molt prim". Els primers predecessors dels telèfons mòbils inclouen les comunicacions de ràdio analògiques de vaixells i trens. La cursa per crear dispositius telefònics portàtils realment va començar després de la Segona Guerra Mundial, amb l'evolució que té lloc en molts països. Els avenços de la telefonia mòbil s'han traçat en "generacions" successives
El primer mòbil de mà va ser presentat per Motorola el 1973. La primera xarxa cel·lular automatitzada comercial va ser llançada a Japó per Nippon Telegraph and Telephone el 1979. Això va ser seguit en 1981 pel llançament simultani del sistema de Telefonia Mòbil Nòrdica en Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suecia.6 Molts altres països van seguir aplicant-se en la primera meitat de la dècada de 1980.
Característiques
Tots els telèfons mòbils tenen una varietat de característiques en comú, però fabricants buscar diferenciació de productes afegint funcions per atraure els consumidors.
Components comuns a tots els telèfons són:
-Una pila proporciona font d'alimentació per a funcions de telèfon.
-Un mecanisme d'entrada perquè l'usuari interactuar amb el telèfon.
L'aportació més comú és el teclat numèric, però en els smartphones són
les pantalles tàctils en lloc.
-Una pantalla que es repeteix a l'usuari el està escrivint, Visualitza missatges
de text, contactes i molt més.
-Serveis bàsics de telefonia mòbil que permet als usuaris fer trucades i enviar
missatges de text
PILA
PANTALLA TACTILA
Els invents
Els invents
Els dos invents que he triat son l'exosquelet militar i ogo la cadira de rodes autonoma.
L'exosquelet militar.
L'exosquelet militar l'han inventat per l'exercit militar dels estats units. Es un invent per proporcionar la facilitat per guanyar les futures guerres,aquest exosquelet te una forma com la de l'esquelet humà.
Els primers exoesquelets que s'han fet els feien perque la persona que el duguesi poguesi aixecar un pes inimaginable.
Varen seguir avançant amb aquest invent i han utilitzat la mateixa idea per fer un braç robot per millorar el tir dels militars, Dan Baechle ha estat el creador de aquest braç. Aquest home treballa per la marina dels estats units.
Ogo: Cadira autonoma <3
L'exosquelet militar.
L'exosquelet militar l'han inventat per l'exercit militar dels estats units. Es un invent per proporcionar la facilitat per guanyar les futures guerres,aquest exosquelet te una forma com la de l'esquelet humà.
Els primers exoesquelets que s'han fet els feien perque la persona que el duguesi poguesi aixecar un pes inimaginable.
OGO
Ogo es una cadira de rodes autonoma que no has de fer servir les mans sino el mateix moviment del teu cos.
Aquesta cadira ha estat inventada per el enginyer Kevin Halsall, que despres de que el seu amic es quedas paraplègic en un accident de esqui ell va cercar la manera de poder ayudar al seu amic. Així inventant ogo.
La moneda y el billet
La moneda
La moneda és una peça d'un material resistent, de pes i composició uniforme, normalment de metall en forma de disc, que se emplea com mesura de canvi ( Doblers )
Les primeres monedes van sorgir en Lidia ( Turquía ) un poble de Asia, Aproximadament entre 680 i 560 a.C
La primera moneda es nomia Electrum. 
El autor de la moneda els estateros cresios de Creso; els dáricos, medalles perses de Darío, els Filipos, de Filip de Macedònia. De la mateixa manera, s'esmenten els Filippeos els Antonins, Aurelianos, Valerianos, Constantinos, etc., com les més modernes Felips, Lluïsos, Carlinos, Juliols
Antecedents:
La barata és l'intercanvi d'Objectes o serveis por Altres equivalents, i es diferencia de la compravenda habitual en què no intermèdia els diners a la transacción. Aquest sistema presentava dificultats per a les transaccions, per la qual cosa comenzarón a apareixeran diferents formes de "Mercaderies -moneda "com a unitat de compte. Aquestes Mercaderies com a mitjà de pagament Tampoc eren pràctiques, ja que Moltes eren peribles, i eren difícils de acumular
El billet:
El paper moneda (billet) va ser introduït per primera vegada a la Xina, al voltant del segle IX, com diners en efectiu intercanviable.El paper moneda va aparèixer per primera vegada a Occident al segle XVI, quan es van començar a emetre pagarés per part dels bancs per recolzar els dipòsits monetaris dels seus clients. Aquests mitjans de canvi proliferar i les autoritats colonials franceses de Canadà utilitzaven cartes de joc signades pel governador com a promesa de pagament des de 1685, ja que l'enviament de diners des de França era molt lent.
El billet es va anar fent popular al llarg del segle XVIII, però seguia sent diners creditici que s'emetia per recolzar els dipòsits d'or o plata
ELS INVENTS
EL NAIXEMENT DE LA COMPRESA
En la higiene femenina, és un tros de pedaç absorbent que es col·loca sobre les bragues, posicionant-la just a l'entrecuix, dessota de la vagina, i que serveix per a recollir el flux hemàtic de la menstruació i així evitar que es taqui la roba de la dona.
Abans de la compresa:
Antigament les dones sovint usaven teixits fins de roba blanca, doblegada, o altres materials absorbents, que es posaven a les calces.Els troços de tela o altres materials es canviaven sovint i, en el cas de materials reutilitzables, es rentaven per a reutilitzar-los. En alguns països en vies de desenvolupament o entre els sectors més pobres, les dones continuen utilitzant aquest mètode antic.
Abans de la compresa:
Antigament les dones sovint usaven teixits fins de roba blanca, doblegada, o altres materials absorbents, que es posaven a les calces.Els troços de tela o altres materials es canviaven sovint i, en el cas de materials reutilitzables, es rentaven per a reutilitzar-los. En alguns països en vies de desenvolupament o entre els sectors més pobres, les dones continuen utilitzant aquest mètode antic.
L'invent de les compreses d'un sol ús
Pels volts del segle XIX, entre França, Alemanya, Regne Unit i els Estats Units, es va idear i començar a comercialitzar la compresa (gruixuda) d'un sol ús, que s'aguantava al seu lloc per mitjà d'una estructura que incloïa un cinturó.
Les compreses convencionals
Actualment (pels volts del 2014), les compreses convencionals - les més usades al món occidental i als 'països desanvolupats'. Solen ser fabricades de cel·lulosa, amb fibra de viscosa, polímers procedents del petroli i additius químics, amb una capa de plàstic a l'exterior perquè el fluix menstrual no traspassi, i d'un sol ús. Les dues marques principals que es comercialitzen als Països Catalans (Evax i Ausonia) són d'una empresa catalana (ara catalana al 50% i l'altre 50% de Proctor & Gamble) i fabricades a Xixona, Mequinensa i Montornès del Vallès.
Compreses de tela rentables
Una altra opció, són les compreses reutilitzables o compreses rentables, fetes de tela,
que s'assemblen a les compreses convencionals en la forma. S'aguanten
al seu lloc per mitjà d'unes ales amb botó. Es comercialitzen avui dia
com a alternatiu ecològic, saludable i econòmic
Formes i mides
Hi ha diferents mides i formes. Compreses per al dia i per a la nit. Hi ha compreses amb ales o sense ales. Hi ha compreses especials per utilitzar amb tanga. Les compreses que vénen en paquets individuals són molt pràctiques perquè són fàcils de guardar i ningú les nota. Existeixen també diferents tipus d'absorció per sagnats més o menys abundants.Formes i mides
Una variant de compresa són les protectores de calces o salvaslip (nom amb el qual és venut en castellà), una mena de compreses fines, més petites, sense ales i amb menor poder absorbent, que se solen emprar quan el flux ja gairebé s'ha estroncat. També es poden utilitzar com a protecció addicional amb l'ús del tampó.
Una alternativa a les compreses en són els tampons, que representen una solució d'aplicació interna. Algunes dones sensibilitzades per l'ecologia prefereixen les copes menstruals (també d'aplicació interna), ja que són reutilitzables.
Concusió
Amb aquest treball, he après com han creat la compresa i de qui a estat l'idea. La compresa es un objecta que utilitzam molt les dones i que es utilitza en un període determinat, jo per aquest motiu he triat aquest invent, ja que es molt important en la nostra vida i clarament ja que l’oportunitat a vengut a les meves mans, perquè no aprofitar-la? i així tendre més idea i mes informació sobre la compresa.
Amb aquest treball, he après com han creat la compresa i de qui a estat l'idea. La compresa es un objecta que utilitzam molt les dones i que es utilitza en un període determinat, jo per aquest motiu he triat aquest invent, ja que es molt important en la nostra vida i clarament ja que l’oportunitat a vengut a les meves mans, perquè no aprofitar-la? i així tendre més idea i mes informació sobre la compresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)