Els Carrers del meu poble

Sa Pobla

La Pobla, conegut anteriorment com Uialfás i la Pobla de Uialfás és un municipi de la comunitat autònoma 

de les Illes Balears, Espanya. 
Situat a l'illa de Mallorca, a la 
comarca del Raiguer. Està entre Muro,Llubí, Búger, Alcúdia i Pollença



1. Carrer Traginers 

Un traginer es una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys van fer possible l'intercanvi tant de mercaderies com d'informació entre masos, pobles i ciutats.

Traginers amb barretina

Ja a la Catalunya Vella existia tota una xarxa de fires on circulaven traginers de tota mena que intercanviaven productes del nord d'Europa (Cristiana) per a productes de terres musulmanes (al-Andalus). Hi ha hagut diversos tipus de traginers. El portador de garrot era el que portava les mercaderies a l'esquena de l'animal. El portador de mar o de ribera era el que recollia la càrrega arribada per mar i la portava cap a les cases dels comerciants. El portador de carrera era el que transportava mercaderies a pobles molt allunyats del punt de partida.

2. Carrer enginyer Waring 

Nét de l'enginyer Enric Waring, que el 1884 era l'enginyer en cap de l'empresa que duia a Terme la dessecació de l'Albufera de Muro. La su familia estava vinculada a la possessió de Peguera (Calvià) i, de FET, Guillem Roca Waring va ser un dels primers en iniciar el procès de parcel·lació (S'Atalaia).

Advocat, forma part de la generació de joves mallorquins que entorn de 1917 impulsa la revista "Mallorca". Des de 1920 forma part de l'Ajuntament de Palma com a regidor de la Coalició liberal-regionalista (amb Guillem Forteza i Pinya). El febrer de 1922 és va casar a Marita Fort de la Calçada. Va ser vocal del Foment del Turisme i de la Cambra de Comerç de Mallorca. El maig de 1921 va llegir la biografia de F. Labandera en un acte a la Cambra. El juny de 1936 va signar la Resposta ALS Catalans.

3. Carrer Albéniz 

Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual (Camprodon, 29 de maig de 18601 -Cambo-les-Bains, 18 d maig de 1909) va ser un cèlebre compositor i pianista espanyol, deixeble de Felip Pedrell.

Sent un virtuós compositor de piano, Isaac Albéniz també va compondre música per a altres instruments. Va dedicar més d'una dècada de les seves gairebé quaranta-nou anys de vida a escriure temes per a teatre, -com per exemple, el seu més reeixit treball operístic, Pepita Jiménez també es va dedicar a interpretar concerts o a la gravació de la seva òpera Merlín. Durant la seva carrera va escriure cançons -més de dues dotzenes- així com diversos temes orquestrals i de cambra.

Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual

29 de maig de 1860 -18 de maig de 1909

El fons personal d'Isaac Albéniz es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona, ​​que guarda la donació oferta per la néta del compositor (inclou documentació biogràfica, exemplars manuscrits originals i objectes personals). Hi ha una "Fundació Albéniz", amb seus a Madrid i Santander, actualment presidida per Paloma O'Shea.

4. Carrer Ramón Llull

Ramón Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.

Destaca, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a utilitzar una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins d'aquesta voluntat divulgativa escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica. 

Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual va dedicar la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, ia incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels infidels. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d'evangelització basats en l'autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l'escriptura, l'ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per aconseguir els seus propòsits va dedicar gran part de la seva vida a viatjar, per a difondre el seu missatge i posar-lo a prova.

Naixement	1232 Ciutat de Mallorca
Mort	1315 o 1316

1232
Ciutat de Mallorca

1315 o 1316

5. Carrer Sant Antoni 

Festa de Sant Antoni

La festa de Sant Antoni és la més important de les que se celebren a sa Pobla, es troba documentada des 1365 i té un fort arrelament popular. Les festes se celebren en honor del sant titular de la parròquia, creada pel rei Sanç I de Mallorca en 1315, tot i que la primera referència sobre aquesta titularitat no es documenta fins a l'any 1323, encara que possiblement ho era des dels inicis. La causa s'ha de buscar en el fet que Sant Antoni era el patró dels animals i durant l'Edat Mitjana l'economia poblera era eminentment ramadera causa de les pastures, llavors comunals, que procuraven la marjal i l'Albufera de Mallorca

Segons Alexandre Ballester Moragues, cronista oficial de la vila de sa Pobla, la pervivència dels festes de Sant Antoni a través dels segles s'explica per tres vectors: el poble, la parròquia i l'ajuntament. A més a més, la festa te un doble caràcter: religiós i profa. Religiós per la Devoció a sant eremita protector de l'bestiar. Prof. per la idea de festa (foguerons, ximbomba, Bauxa ...) que és comuna a molts pobles mediterranis que celebrin el solstici d'hivern.

6. Carrer Joan Alcover

Joan Alcover i Maspons (Mallorca 1854 - 1926) va ser un poeta, assagista i polític espanyol.

Nacimiento	3 de mayo de 1854 Palma Espanya
Fallecimiento	26 de febrero de 1926  (71 años)

3 de mayo de 1854
Palma Espanya 

26 de febrero de 1926  (71 años)

Va ser deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors pertanyents a l'anomenada Escola Mallorquina.

En 1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 va obtenir el Premi Fastenrath. El 1951 es va publicar pòstumament un volum de les seves Obres Completes.

Diverses de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües, a més de servir de base per a obres musicals, com La Balanguera, amb música d'Amadeu Vives, que ha estat interpretada i editada, entre d'altres, per Maria del Mar Bonet, una altra cantant Mallorquina, Els Ocults, Ximbomba atòmica, Chenoa, etc.

6. Carrer Santa Caterina 

Catalina Tomàs va ser una religiosa mallorquina beatificada el 1792 paper papa Pius VI i canonitzada el 1930 paper papa Pius XI. És coneguda Per tot Mallorca paper nom de la beata o la beateta. És igualment coneguda amb els noms de Catalina Thomàs, Catalina Tomàs, Catalina Thomàs

6.Carrer Rey Jaume II

Jaume II de Mallorca va ser el segon fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria i va regnar entre 1276 i 1311 amb els títols de rei de Mallorca, comte del Rosselló i de la Cerdanya i senyor de Montpeller. Important no confondre aquest monarca amb el seu nebot i coetani Jaume II d'Aragó el Just.

Jurament dels privilegis del regne per Jaume II.

Els seus dominis comprenien el Regne de Mallorca; format per les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia de Omelades i el vescomtat de Carladès. Menorca, encara habitada pels musulmans, li rendia vassallatge.

Aquests territoris, molt dispersos, eren una part molt petita en comparació amb el que li havia tocat al seu germà gran Pere el Gran després del repartiment testamentari del seu pare.

7. Carrer Cervantes

Miguel de Cervantes Saavedra va ser un soldat, novel·lista, poeta i dramaturg espanyol.

Està considerat la màxima figura de la literatura espanyola i és universalment conegut per haver escrit L'enginyós Hidalgo el Quixot de la Manxa (coneguda habitualment com el Quixot), que molts crítics han descrit com la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal, a més de ser el llibre més editat i traduït de la història, només superat per la Biblia. Se li ha donat el sobrenom de «Príncep dels Enginys»

8. Carrer Sagasta

Práxedes Mariano Mateo Sagasta i Escolar va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, diverses vegades president del Consell de Ministres en el període comprès entre 1870 i 1902 i famós per les seves dots retòriques.

Nascut a la localitat de Torrecilla en Cameros, va ser un dels tres fills de Climent Sagasta i Díaz amb Esperanza Escolar. Titulat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per l'Escola d'Enginyers de Camins de Madrid en 1849, és destinat a la prefectura d'Obres Públiques de Zamora, on se li encomana la construcció de la carretera de Zamora a Orense per les portelles de Padornelo i de la Tanca. En 1852 se li va encomanar l'estudi del ferrocarril del Nord, entre Valladolid i Burgos, amb 121 km de traçat.

9. Carrer Pintor Picasso

Pablo Ruiz Picasso va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque, del cubisme.

És considerat des del gènesi del segle XX com un dels més grans pintors que van participar en molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Els seus treballs estan presents en museus i col·leccions de tot Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals. El crític d'art i col·leccionista Christian Zervos reprodueix en el seu catàleg més de 16 000 obres de Picasso.

En el polític, Picasso es declarava pacifista i comunista. Va ser membre del Partit Comunista d'Espanya i del Partit Comunista Francès fins a la seva mort, 3 esdevinguda el 8 d'abril de 1973 a 91 anys d'edat, a casa anomenada «La nostra-Senyora-de-Vie» situada a Mougins (França). Està enterrat al parc del castell de Vauvenargues (Bouches-du-Rhone)

Possessió Massanella

POSSESSIÓ MASSANELLA

Massanella o llogueret
Massanella és una de les antigues possessions que hi queden a Mallorca, situada a Man cor de la Vall. 
Si durant el camí trobaves una palmera significava que trobaries aigua, i si en trobes dues era que podies trobar menjar i finament si en trobaves tres significa que et podies quedar a dormir. També deien que si trobaves una fulla de palmera a la porta significava que podies comprar vi.
A Massanella hi havia per el voltant de 100 persones fent feina, i la que s'ocupava del menjar dels treballadors era la dona del senyor i quan el menjar ja estava preparat la dona tocava una campana perquè els treballadors la escoltassin , i el mateix senyor era el que preparava el pa.


El safareig
És un safareig artificial, i l’aigua que conte prove d’un torrent que hi ha dalt de la muntanya. La profunditat no es pot sabre per el desnivell que hi ha en el seu interior. Diuen que és un jardí romàntic per el motiu de que quan no hi ha vent, es reflexa la imatge de la muntanya i que te una vista molt bonica i reflectint per els ulls.

Aquest mateix safareig condueix la seva aigua cap una font que esta a 2 minuts del jardí romàntic.


 

La casa  
La casa tenia una gran porta de fusta i, en la entrada tenia un caro de cavall aparcat,per de dins pareixia un poble petit amb pisos de tres plantes. Tenia una Capella petita amb 8 bancs per seure i resa, devant de tot hi havia una taula que tenia una pedra, que sense aquella pedra, aquella habitació no es podria anomenar Capella. 
A uns quantes habitacions o pisos hi havia la cuina on la dona del senyor cuinava per els
treballadors, també hi havia una gran taula on menjaven i un forn per cuinar el pa. 

EL Subterrani 
 En el subterrani de la casa era on hi havia la tafona, és un mecanisme on s'esprem les olives, després l'oli anava per un conducte fins a una sala on es recollia l'oli. També hi havia unes habitacions adevora la tafona, que era on es guardaven les olives.

OPINIÓ PERSONAL
SANAA: En primer lloc, la sortida em va encantar, i també els personals eren molt amables. Jo com que sonc d'unaltre pais, m'encanta descubrir coses noves i sobre tot de Mallorca, que és on visc actualment, la sortida a Massanella em va fer recordar en els meus predins i en el meu pais i era molt original l'idea de anar a veure una de les possessions mes gran i antiga de Mallorca.
El jardí romàntic em va semblar una passada, fins i tot que em vaig quedar allà fent fotos i no li vaig prestar atenció al guia i deman perdo per això.
Bé, a segut una experiancia molt bona i don gracies a na Catalina per tenir
aquesta meravellosa idea. 

FATIHA: A mi em va encantar sa sortida, m´ho he passat molt bé. El paisatge era molt tranquil  i molt bonic. Els guies m'hos ho varen explicar molt bé i han siguit molt amable amb nosaltres. M´agraderia tornari de sortir un altre vegade
I estic molt contenta dels meus companys perque es varen comportar molt bé.

ILHAM:Em va agradar molt la sortida, va ser entretenida i vaig aprendre moltes coses noves. Els guies ho varen explicar tot benissim i va ser perfecta, m'hagues agradat haver quedat un poc més per sabre'n més informació i disfruta de aquell paisatge tan romàntic peró no ho va poder ser, el temps va pasar volant i no m'hos va deixar ni un minut per pujar per les muntanyes i descubrir més coses, que segurament aquelles muntanyes tendrien les seves historis.

LOS INVENTOS

INVENTS

.La bombeta mes duradera del món.

Du  mes de 100 anys que esta  encès, una de aquestes bombetes es gravada fa mes de cent anys hi ha emprat mes de 1000 carretes de càmera,ja que la empleació de aquesta càmera es vigilar que aquest invent no sigui aturat.

En el passat aquestes eren les tipiques bombetes que utilitzava tot el món ,al veure que no compraven moltes ja que eren molt duraderés ,i no les necessitaven anoser que se espenyasin  no era necessari comprar-lo hi varen decidir canviar el filament per que no durasi tant de temps.

En el s.XIX Thomas Edison va descubrir la llum eléctrica ,en 1879 es va crear la primera bombeta que va durar dos dies i dues nits.

La electricitat es va crear molt abans que els dinosaurios i la llum del sol va fer que molts de animals s'extingissin per els canvis de natures ,la electricitat es acausa dels raigs aquesta electricitat es possada per tot el mon i llogs
ex. els cabells.

APUNTES:(LA NOCHE DEL 21 Y 22 DE OCTUBRE DE 1879,CON ALGODON CARBONIZADO COMO LIGAMENTO LA BOMBILLA SE ELUMINO MÁS DE 40H SIN INTERRUPCIÓN. EN1992 CREEO PORFIN LA PRIMERA CENTRAL)

ELS INVENTS

              COMO SE INVENTÓ lA TELEVICIÓN

La televisión en sí, es un sistema que trasmite por medio de ondas en el aire, imágenes y sonido. Este sistema de comunicación, ya que aquello es justamente loque es la televisión, fue inventado en el año 1926, por John Logie Baird. Las primeras transmisión de televisión, se lograron en la misma década de los 20.

El ingeniero John Logie Baird inventó la televisión en 1926. Antes había intentado copiar el sistema de ondas electromagnéticas de la radio, pero los inversores no lo apoyaron. Aunque le costó más de lo que esperaba consiguió revolucionar el mundo de las telecomunicaciones gracias a la televisión.

Antes había intentado copiar el sistema de ondas electromagnéticas de la radio, pero los inversores no lo apoyaron. Aunque le costó más de lo que esperaba consiguió revolucionar el mundo de las telecomunicaciones gracias a la televisión.

Televisión Española (TVE) es la empresa que gestiona la televisión pública española. Comenzó sus emisiones regulares el 28 de octubre de 1956​ y pertenece a la Corporación de Radio y Televisión Española desde el 1 de enero de 2007(anteriormente Ente Público Radiotelevisión Española).

                      1926                                                                                  2017

Els invents

                                       La bicicleta

La paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Karl Drais, inventor alemany nascut en 1785. El seu rudimentari artefacte, creat al voltant de 1817, s'impulsava recolzant els peus alternativament sobre el sòl. En l'actualitat hi ha més de mil milions de bicicletes al món, utilitzades tant com a mitjà de transport com a vehicle d'oci.

És un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i econòmic, vàlid per a traslladar-se tant per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en la major part d'Europa, i arriba a ser, en països com Suïssa, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, algunes zones de Polònia i els països escandinaus, un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a la Xina i l'Índia, és el principal mitjà de transport.

Les bicicletes van ser molt populars en la dècada de 1890 i, més tard, en les de 1950 i 1970. Actualment està experimentant un nou auge i el seu ús creix considerablement a tot el món a causa de l'alt preu del combustible, ja que la bicicleta resulta molt ecològica i econòmica

Els invents (INTERNET)

Qui va inventar internet realment?

T'imagines la vida avui en dia sense Internet? Ens agrada Internet, ho necessitem i vivim dia a dia. Aquesta gran invenció sabia com colar-se en la nostra vida diària i convertit en una gran eina per a qualsevol de nosaltres, ja sigui per treballar, estudiar, investigar, aprenentatge, interactuant amb altres persones o simplement d'entreteniment. Per tots aquests motius, la pregunta sobre qui va inventar l'internet és més comú i recurrents. Saps qui era? Bé, vine amb mi a esbrinar.

La invenció d'Internet

Internet no va ser una invenció d'una sola persona o almenys no Internet sabem i servir avui en dia. Diferents personalitats han treballat en la idea, el desenvolupament i el millor d'aquest complex sistema global. Comencem descrivint breument el que Internet és en termes molt simples i llavors conèixer algunes de les personalitats.

En aquest mateix moment, molta informació és desplegat i transportat a l'ordinador sobre la Internet. Consta de dues parts essencials: programari i maquinari. Un permet les connexions físiques que faciliten el contacte (maquinari), com cables, servidors i més, i l'altre permet la codificació i descodificació de la informació (programari), com programes, navegadors i altres.

Tots aquest treballs de tal manera que constitueix un immens sistema conjunta i descentralitzat de comunicació interconnectat xarxes que, a través de protocols TCP/IP, que permet operar com una xarxa lògica que abasta el món, que connecta a milers de Milions d'ordinadors a escala mundial. Per tots aquest que anomenem Internet.

Qui va inventar l'internet?

Ara continuem amb els protagonistes de tot això. Anteriorment esmentat que diverses persones van participar en la invenció i que aquesta no és una invenció d'una sola persona, tanmateix, hi ha certs noms que són més importants que altres. Fem una ullada a alguns d'ells... Mentre que podria tornar a la dècada de 1930, quan en computació belga Paul Otlet imaginar i escriure sobre una biblioteca de ràdio que s'ha pogut connectar als espectadors de tot el món a través d'ones de ràdio i telèfon senyals, així com els missatges de tots els Classe que podia comunicar-se amb gent, compartir informació i altres, a llargues distàncies, normalment no és esmentat més que com un visionari que imaginar-lo, però no va fer una contribució tangible propi.

En principio, la internet que conocemos hoy fue una idea generalmente acreditada al norteamericano Leonard Kleinrock, ingeniero, científico en computación y profesor de Ciencias de la computación en la UCLA, quien la menciona en su publicación Flujo de información en grandes redes de comunicación, en mayo de 1961. Un año más tarde, en 1962, J.C.R. Licklider, informático estadounidense, dio su visión acerca de una posible red galáctica y junto con los aportes de otro informático compatriota llamado Robert W. Taylor, estos 3 nombres lograron formular una primera idea de lo que sería la red, que más tarde se convirtió en ARPANET.

Internet que coneixem avui va començar a desenvolupar en la dècada dels 60 i l'estiu de 1968, la xarxa anomenat grup de treball reunit per primera vegada. Amb aquesta trobada, presideix Elmer Shapiro amb membres de l'SRI (Stanford Research Institute), entre els quals es destaquen noms com els de Steve Carr, Steve Crocker, Jeff Rulifson i Ron Stoughton, hem tractat de resoldre els problemes relacionats amb la Obtenció d'ordinadors que es comuniquen entre si.

D'aquesta manera, el 1968 l'estudi dels paràmetres de disseny de la xarxa informàtica i amb aquestes obres, així com les aportacions de Paul Baran, Thomas Marill i els seus companys es publiquen; Lawrence Roberts i Barry Wessler aconseguit crear la versió final de la interfície de processador de missatge (IMP), que immediatament va ser dissenyat i construït per BBN tecnologies. Amb les eines necessàries, les idees de Kleinrock, Licklider, Robert W. Taylor i els seus col·legues ràpidament materialitzar.

Amb el treball de molts investigadors Departament de defensa dels EUA desenvolupant l'ARPANET (projectes de recerca avançada xarxa d'agències), la base de què era Internet fins a 1990, la xarxa es va desenvolupant i millorant constantment durant Dècades. Els noms més importants en aquests termes són els de Leonard Kleinrock, qui va inventar la commutació de paquets (tecnologia d'Internet bàsica), Robert Kahn i Vinton Cerf, qui va inventar el protocol TCP/IP en la dècada de 1970, Lawrence G. Roberts per al seu desenvolupament, Ray Tomlinson, introductor de missatgeria electrònica per la xarxa, i Tim Berners-Lee, que el 1990 va desenvolupar el llenguatge HTML i el sistema WWW.

Els invents (PRESERVATIU)

EL PRESERVATIU

Avui en dia, moltes persones veure preservatius com a producte de l'edat moderna i entendre que el seu ús es manté fonamentalment com a mètode anticonceptiu (prevenir l'embaràs).

No obstant això, la literatura Mostra que el condó té una llarga història, i persones de diferents cultures han utilitzat com una forma de profilàctiques o com a protecció contra les infeccions de transmissió sexual.

El preservatiu és un embolcall que home posa el seu penis durant la penetració sexual. L'etimologia, o l'origen del nom, "condó ", és encara desconeguda. Hi ha almenys dues possibles explicacions de com el preservatiu rep el seu nom. Hi ha nombroses històries que indiquen que el "condó" prové del Dr. Condom o Quondam, un metge de Charles II d'Anglaterra, que va fer condons amb els intestins d'animals per al rei. No obstant això, és més probable que "condó" deriva del condes, que en llatí significa receptor.

 

Algunes imatges de l'any 1000 aC mostren els antics egipcis amb lli preservatius. Hi ha un debat sobre si aquestes preservatius servien de protecció o de ritus. Se sap que els xinesos utilitzen un paper seda per a la protecció. Les pintures trobats a la cova de Combarelles pàrquing mostren evidència de l'ús del preservatiu entre 100-200 dC Els preservatius més antigues que s'han trobat es remunten a l'any 1.640, excavat a Dudle Castle, Anglaterra. Aquestes preservatius es feien amb els intestins de peixos i animals.

Al segle XVI, durant l'esclat de sífilis a Europa, l'anatomista italià Gabrielo Fallopio, dut a terme una prova amb 1.100 homes utilitzar preservatius de lli; Cap dels homes s'infectava amb sífilis. Això pot haver estat la primera prova clínica del condó. El primer tractat de sífilis de Fallopio, Gallito mòrbida, defensat per l'ús del preservatiu com a mesura de protecció contra les malalties. Durant aquest període, teixit conservants van ser remullat en una solució de sal o herbes i seques, reforçant així les seves propietats protectores.

No fou fins el segle XVIII que la utilitat de condó va ser reconegut com un mètode anticonceptiu, així com profilàctiques. En aquest moment, la disponibilitat d'els preservatius de intestins dels animals també va ser àmpliament disponible a Europa, però el cost va ser molt alt i sovint van ser reutilitzats. Pintures de l'espectacle temps penjant preservatius en tanques airejar la roba.    

Al Japó del segle XIX, els japonesos havien preservatius de dos materials diferents: un fet de cuir prim (el Kawagata o Kyotai) i un altre de Shell de Carey o Cachos (la Kabutogata).

Al Japó del segle XIX, els japonesos havien preservatius de dos materials diferents: un fet de cuir prim (el Kawagata o Kyotai) i un altre de Shell de Carey o Cachos (la Kabutogata).

El procés de la producció del preservatiu de làtex és simple. Inclou la immersió de motlles amb formes de condó en una solució composta de làtex amb additius químics. Això no ha canviat molt des de 1,920. El mateix procés bàsic immersió encara és utilitzat avui tot i ha esdevingut més refinat i automatitzat. A causa de les millores en la producció de preservatius, els preservatius actuals disponibles són molt primes i resistent.

Malgrat la llarga història de prophylactics, ús del preservatiu es va reduir de la dècada de 1960 a la dècada de 1980 a causa de la introducció i la popularitat de píndoles anticonceptives. D'altra banda, en aquest moment, altres dispositius intrauterins (espirals) tingut gran acceptació. Amb l'adveniment de la SIDA a l'inici de la dècada de 1980, preservatius una vegada més va esdevenir eines vitals per a la prevenció d'infeccions de transmissió sexual, com ara el VIH.